Estava dret,
a capurgana,
a colombia,
a sud – america…
El cos encara es “movia”,
dos trajectes amb yurca,
amb una mar poc tranquila,
i finalment,
entravem a terres colombianes.
Dies on “l’exercici” de paciencia,
havia estat alt,
de la mateixa manera,
que les illes de Sant Blas,
els indigenes Kunes,
havien estat el millor “pasatemps”,
a un transport que mai arribava.
Eren dos mesos des d’aquella “despedida” de Cuba,
que ja sempre portare amb mi.
El camp de futbol estaba ple,
les cares eren alegres,
les noies maques,
els nois forts i ben plantats,
la musica sonava forta,
i la rumba ja era vista a la platja,
on el bañador era el “traje” improvitzat.
Em donava comte que encara que Botticelli, Arquimides, Newton o Pascal no haguessin trobat les formules que els van fer tan famosos: “…els barcos igualment flotarien i les pedres igualment caurien…..”
….ja quedava lluny ….un panamá, que havia estat,
i ho puc dir ben alt,
la millor sorpresa de centre America.
Havia “omplert” les diferents parts del que jo considero un viatge “complert” i variat.
-Una visita a uns pobles indigenes ben organitzats i amables de manera senzilla, sola i llunyana d’un mercat de turisme poc explotat; on el temps agafa un altre caire i et “diuent” que el proxim transport surt dema o passat demaaaaa….. amb una tranquilitat increíble.
-Una ciutat de panamá, moderna, alta, maca, acompanyada d’un canal que mereix una visita. Un lloc estrategic, una ingeniería que els hi proporciona milions de dolars, que com no, fins l’any 1999 encara era “controlada” pels americans.
-Una zona de muntanya, a Boquete, lloc de celebracio bomberil… fresca, atractiva, on respires una muntanya propera a la nostra, on el riu es net, on el cel es “mes aprop”…
-Companyies molt agradables,… viatgers, viatgeres,… Una senyora de mes de 60 anys que estaba apunt de cumplir el seu segon any de viatge i que no li faria res seguir-ne dos més . Una colombiana, metge, que buscaba dolars mes facils que al seu país. Un estonià que sempre planejava “el cami” mes difícil. Un surfers que apareixien per tot arreu, rosos, musculosos, sempre amb el braç dret “ocupat” amb uns objectius ben diferents, pero compartin la mateixa “parada”.
-Platjes maques; Boques de Toro; un lloc no previst; un escenari pels carnavals;festes originals; personatges energetics, com l’Eugenio de Pamplona; improvitzacions a les platges amb sorpreses d’assistens. I lloc final de despedida de la Benigna en el seu camí terrenal.
…ja quedava lluny….. aquella costa rica que no em va cautiva, pero va ser el contexte de la “millor visita posible”: La Mare. Una mare vibrant, jove, atenta, espontanea, … que veía que el viatja cansa més de lo pensat.
Una natura massa tupida que en alguns moments li falta els camps descuberts com a simbolisme de “respiració”; uns volcans tapats per una espera que mai va arriba i un poble governat per la simpatica Laura, que "alguna cosa" li falta.....
Lloc de trobavent amb vibracions cubanes en un poas que deixava anar una energia diferent. I em feia recorda que: “… un “xut” de Llum es pot tenir igual…. en un monastir Budista Tibeta, al costat d’un altaveu dins una discoteca, rentant els plats o caminat cap a la cita que menys desitjes……”.
…ja quedava “lluny”….. aquella nicaragua, calurosa de Leon i els seus simulacres d’erupcions volcaniques. Aquells nens al costat de la catedral apunt de caure dins d’ una Managua que la vai troba perillosa i poc atractiva!
Una nicaragua, que va decidir que una exposició era possible.
On les postes del sol anunciades, brillaven pel cant dels ocells que la substituient. Barata com poques altres i propera a les ones que atrauen els “surfers” en un lloc casi meditatiu a la platjes properes de san juan de la cruz, on si no hagues estat per “la millor visita possible” uns dies eren recomanables. Un punt on la energia vibrava a una intensitat diferent.
Masaya, l’escollida per no fer “res” en un espai “buit”….
…ja quedava “lluny”…..aquella Hondures, pasada de “resfilo” on els nens van ocupar la major part del curt temps que allí vaig esta.
…ja quedava “lluny”…. aquell El Salvador , que possiblemet per la “proximitat” a Sant Salvador….. em va fer vibrar en la seva zona cafetera central. Dies de recolecta de café…., 6 hores “a tope” 3 dolars,…. i ens queixem!!!
Dies on la conexio amb la broma,” va ser la “artista principal”,….aquella conexio que feia que les paraules “surtiguessin” d’un mateix “sense donar-me’n comte”……., el raonament ,era simplement “un observador”.. ….un altre tipus de conexió molt forta que moltes vegades la confonem amb “boixeria”!
Uns poblets que meravellaven, sempre plens d’un ambient de nens. I unes carreteres sempre vistes d’un angle panoramic des del seient del copilot dels camions que creuen centre america desde mexic fins panama city….
…ja quedava “lluny” aquella Guatemala, que a complert les magnifiques espectatives que tenia. Sempre dificil! La primera part amb el Topaz i el Jaume es veiem complementada per un volcà que treien foc…, Vida de dins i que “les autoritats” dels parcs t’hi deixen apropar com si estessis a vora del foc de casa tema. A altres paisos seria impossible…. Gracies Pacaya!
Un altre cop costa pacifica amb unes oles que feien por……, amb fosco i una pilsen i poca distancia i passant el nubol i tancant la llum de darrere i amb un susto per devant i un contralluny dins la nit i un joc de 30 anys i un gos que em mosega i un estornut que no em deixa dormir …… eren sensacions que mesclaven una por i una satisfaccio dificil d’explicar per mi….Guatemala, un pais molt compler i molt recomable desde el meu punt de vista…
…ja quedava “lluny” la curta pasada per mexic després de Cuba. Una primera conversa de l’any amb l’america que em parlava de la importancia de les pasejades conscients pels llocs on havien viscut els teus ancestres era un bon presagi per aquest 2010.
Sant Cristobal, amb la calma i el temps necessari per digerir la foto de la nena 2349 jpeg. que ha estat la protagonista principal de tots els estudis fotografics a medellin. Uns voltats cap a la zona de San Juan de Chamula on les “boixes” infrastructures del govern i els magnifics pobles plens de vida es mesclaven. Aquella plaça de Chamula on els nens primer et demanaven pesos i que uns simples jocs feien que els rols s’invertiguessin.
Aquells guies que em feien explicacions gratuites a canvi que jo els hi donesa la meva visió i possibles millores sobre el seu parla, la seva comunicació amb els clients, sempre desde la perspectiva que jo era professor de lingüística espanyola. Petits jocs que et fan donar compte que tot es possible i que el potencial que tenim “per aquí dins” es infinit……increiblement més ampli del que ens podem imaginar.
…ja quedava “lluny”aquell sentiment cap a Cuba que sempre “caminara” amb mi….
quant els números es “creuaven….
9-9-9,
9-3-10,
ja havien passat uns dies de la festa major de Tremp,
l’altre dia…..,
el fluir de l’escriure,
s’havia trasformat,
com Tot,
en un fluir fotografic.
Medellin, primera parada llarga al Cami.
Lloc de celebracio, d’aprenentatge.
La calida gent d’aquest país m’acollia, per treballar,
per disfrutar, per crear, per improvitzar,…..
A “les ordres” del Profesor Alberto Montoya,
em dirigía a emplena un buit en el meu coneixement fotografic….
L’exposició:
“Miradas de Luz”,
N’era la millor excusa.
En un país, que nomes en una semana…. ja em transmetia,
la seva alegría, amabilitat, sensualitat,…
Lloc de combinacio,
Esport,
Viatge,
i Fotografía es fonien en Una.
Avui,
a Quibdó,
a la zona del Choco colombia,
torna a ploure,
característica principal d’aquesta regió del mon.
Els dies passen com semanes,
El calendari s’allarga,
La bicicleta truca a la porta,
La fotografía ja ha entrat,
I “jo”,
segueixo el “contracte” que tenia amb el “viatge”,
Aprendre……
i.....
Sentirelmon.....
CUBA: 50 ANYS DE REVOLUCIÓ:
Estancament o resistència
“….l’altre dia….”
…l’altre dia vaig escriure part d’aquestes línies a la baia de Cienfuegos, mentre contemplava una bonica posta de sol. Res em feia pensa que les idees i els records brotessin d’una manera alegre i fluida fins ben entrada la nit…
…l’altre dia , una noia catalana amb la que compartia espai al bus cap a trinidad em va preguntar: T’agrada Cuba? … quina pregunta més àmplia…, en algun moment vaig “tambalejar” davant de tal qüestió…. A dir, que la riquesa i la “substància” les trobava grandíssimes…, independentment si els seus polítics i la “seva” revolució l’estan portant per “bon camí”.
…l’altre dia una veu cubana em deia que cada persona que et creues en “el Camí” té un missatge que donar-te. El que jo tenia que “rebre” d’ella, era una lliçó d'humilitat profunda i real, que et fa “qüestionar” algun del “patrons” que prenem com a “normals” en la nostra Vida quotidiana.
…l’altre dia vaig tornar a “donar-me comte” que les experiències i les persones dels llocs són les que realment fan “interessant” més o menys el pas per diferents parts del viatge o de la Vida mateixa. Santa Clara, una ciutat a la regió central de Cuba, no massa “atractiva”, tret del seu parc central, el monument al “Che” i un teatre on cada nit la Dansa -Teatre a omplert “espais”, n’ha estat un exemple….. Els Cubans d’allí m’han acompanyat i ensenyat alguna cosa més d’aquesta Cuba que en alguns moments és difícil d’entendre…
….l’altre dia un Cuba em deia al arribar a casa seva per veure una amplia col·lecció sobre els millors esportistes de Cuba: “Suerte que tenemos la habitación de alquiler. Si…, mi hija tiene los estudios pagados, pero cuando termine la carrera de psicología va ha cobrar 400 pesos moneda nacional al mes (14 euros!), lo mismo que cobra su marido que es ingeniero civil. Es imposible! Esto no es revolución, esto es una “dictadura sin violencia”!….
….l’altre dia parlàvem amb un canari que és una llàstima com el “món” veu aquestos països nomes com a turisme sexual. Dèiem que valia la pena fer la reflexió i veure en la pròpia realitat que no tots els homes i dones es compren “amb dòlars”. Si que n’hi ha que és la seva “feina” , com en tots els països del món. Però, la major part de la gent tenen una “ètica personal” que molts “del primer món” n'hauríem d'aprendre….
…l’altre dia, m’adonava que el que “no m’agradava” de Cuba, era aquest CONTROL POLICIAL,… el no poder anar a casa de la gent lliurement, no poder pujar als seus cotxes amb calma,.. aquest gran MARCAMENT entre el Turista i els Cubans, i aquesta por que té la població al freqüentar de manera més “estreta” i tranquil·la amb els visitants de la seva terra, cultura,…
…l’altre dia anava a l’estació de trens i em deien que encara no sabien si el tren sortiria,….. amb tota tranquil·litat…
…l’altre dia veia com una petita bossa de no més de 15 litres de capacitat era suficient per acompanyar-me un parell de setmanes pels paisatges centrals d’una Cuba camperola,.. llunyana al món de les divises que aviat farà explota el país en un canvi polític i social….
….l’altre dia veia les grans diferències de preus del dia a dia. La “banda” cubana amb “moneda nacional” i la turista amb el C.U.C. (moneda nacional convertible). Aquell cafè que pots compra al mateix carrer Obispo de l’Havana vella per un C.U.C. (0.78 euros) i a 50 metres per un peso moneda nacional (0.03 euros). Aquelles connexions entre ciutats com de Santa Clara a Cienfuegos que et pot costa 6 C.U.C.(4.76 e.) en un bus turista , 40 moneda nacional amb taxi cubà ( 1,18 e.) o 2 pesos moneda nacional amb tren (0.06 euros). Un tren sense vidres, poques portes, fet pols que en un trajecte nocturn de 3 hores no hi ha cap llum que no sigui la llanterna dels venedors del tren o el reflex de les cases o de les poblacions properes a la via…. Aquell anar a veure un espectacle de danza -teatre que al liceu de Barcelona no quedaria pas malament per 5 pesos moneda nacional (0.15 e.); aquell tallar-se el cabell per 3 pesos (0.09 e.), aquell anar al cine del “Festival llatinoamericà” per 2 pesos (o.o6 e.) són ofertes culturals que et permeten viure una cuba profunda i autèntica per un preu regalat en un país considerat car però que es pot viure per menys de 20 euros dia si viatges acompanyat i menys de 25 si viatges sol…..
….l’altre dia em venien al cap els milions de vegades que he vist fotos, imatges, escrits del Fidel….., frases del “Che” i la proclamació com a herois nacionals dels 5 antiterroristes empresonats als Estats Units…
….l’altre dia, una i una altra persona, amb veu baixa, manifestaven obertament, les ganes de canvi i obertura d’aquesta repressió a la que estan sotmesos i el govern intenta amaga…
….l’altre dia el bus no passava de 70 km/h ; els aires condicionats als llocs públics (tot ho és!) sense finestres, no funcionaven; els partits de “pelota” (beisbol, l’esport nacional) eren jugats tots durant el dia sota una gran calor i el tren no donava mostra de cap llum, en realitat no hi havia ni bombetes , perquè el govern està “portant a terme” un pla d’estalvi…..
….l’altre dia veia que els Nadals passaven sense cap mostra, que els “reis d’orient” s’apropessin...
…l’altre dia mirava com aquest “museu a l’aire lliure de l’havana”, s’esmicolava una mica més davant aquest poc fer d’un govern encara amb idees massa passades…
….l’altre dia coneixia a uns nois de Bolívia que es dirigien a un partit de futbol sala amb l’Evo Morales sota grans mesures de seguretat que no em va permetre preguntar-li sobre la conferència de Copenhaguen….
….l’altre dia veia com el pis 25 de l’hotel Havana Libre no m’obria les portes, però l’Havana “n’obria altres”….
….l’altre dia m’adonava d’aquells joves que sentien Cuba dins les venes i que no marxarien per res del món….
….l’altre dia experimentava altres limitacions del govern, que talla la línia telefònica i la visió del programa Skipe que tan m’apropa a la família; i t’obligava a pagar més de 3 euros minut per parlar a l’estranger, on el sou normal d’un treballador que s’aixeca a les 6 del matí és menys de 
15 euros al mes i potser té familiars o amics a l'estranger….
…l’altre dia m’explicaven que qui no tenia una entrada de diners amb divises, ja sigui perquè treballa aprop del turisme o perquè té familiars a l’estranger,… ha de viure amb un nivell de vida molt baix i molta “resignació”….
….l’altre dia un s’adonava de la capacitat dels cubans i cubanes “d’inventar” aquest somriure tot i l’estat del país…
….l’altre dia un mirava la pel·lícula HAVANA BLUES, i la trobava com un interessant reflex real de la Vida a Cuba….
….l’altre dia, un cubà i un altre em deien: “ Saben mas los turistas de Cuba que nosotros. Muchos en toda la vida no hemos salido de nuestra provincia o necesitamos un año de ahorro para visitar un fin de semana trinidad que esta a 70 kilometros..”
….l’altre dia el chackra de la comunicació finalment s’expandia cap un apropament al poble cubà que l’hi agrada molt xerrar…..
…l’altre dia m’adonava que molta gent està boja per marxar i molta, que tot i les dificultats, està contenta de seguir a la terra natal….
….l’altre dia, un altre cop l’embargament dels Estats Units era “la culpa de Tot”….
….l’altre dia feia “números” i calculava que amb lo que val la càmera de fotos pots construir-te un petit espai per viure a les afores de la ciutat…
…l’altre dia m’adonava que he d'aprendre a ballar per tal de que el cos “s’acopli” millor a l'harmonia de “l’havana club” en moviment….
…l’altre dia, un caminava pel Centre de l’Havana i em sorprenia una gran amiga menjant un gelat. Ens abraçàvem en les seves últimes hores plenes d’emoció i intensitat a Cuba…
…l’altre dia veia que Cuba és un país que des de que arribes a l’aeroport, “Sents que hi Ets”….
…l’altre dia, una metàfora atlètica em feia pensa en el “somni Olímpic” que estava visquen i que si era “una carrera” de 10.000 metres, just creuava la línia dels 1500 metres, on Bekele “just” disfrutava del moment….
….l’altre dia un home m’insistia que visites la seva casa on tenia fotos amb el “Che”, al mateix esquadró revolucionari a les muntanyes del centre del país….
….l’altre dia m’explicaven com encara avui és possible “passar” als Estats Units amb una llanxa per 8000 dòlars americans si hi ha “algú” esperant-hi….
….l’altre dia sentia com les sortides internacionals d’artistes, fan que companyies senceres deixin els seients buits als vols de tornada….
….l’altre dia m’assentava a planificar “els dies posteriors” i veia que l’etapa africana, possiblement s’avançaria a l’australiana…
…l’altre dia, em feien adonar, que aquest treball fotogràfic - íntim que estic realitzant, era un reflex del “l’estat pel que jo transitava”…
…l’altre dia, sentia que les fotos blanc i negre i amb to sèpia eren les que més m’apropaven a la “realitat” que estava visquen a Cuba….
….l’altre dia veia que l’exposició planejada amb el Toni seria possiblement en terres australianes i no brasileres….
….l’altre dia sentia que aquest viatge era “una cosa” encara més “gran” del que jo pensava…
….l’altre dia veia que la “línia emocional” no para de seguir boja i lliure en el seu fer diari…
…l’altre dia veia una i una altra camiseta del barça que potser celebrava que havien guanyat la lliga mundial…
...l’altre dia comprovava com aquest “cotxe –cubà -museu” del 51 em portava d’un punt a un altre del país amb el dubte si era cubà….
….l’altre dia tornava a sentir aquella llibertat que té “un colom” quan inicia el seu “primer vol”….
…l’altre dia la llibertat d’expressió tornava a la llum pública quan uns nois eren empresonats per penjar cartells en contra de la revolució a les afores de l’havana…….l’altre dia es veien imatges de la “celebració” de l’1 de maig, on la població estava apuntada en una llista la seva participació, cosa que feia pensa que no era del tot “lliure”,… Així també ho manifestaven les seves cares quan no eren a la “imatge principal”..; “un altre plató de televisió”….
….l’altre dia, em venia al cap una recomanació que havia fet feia poques setmanes sobre el viatja sol: “..els primers 10 dies poden ser una mica incòmodes pel canvi, però a la que “HI entres”…., Estàs amb la millor companyia que Ets Tu mateix…”
….l’altre dia una música em “descontrolava” i em feia entra en un “ball de llàgrimes” entre el record i el goig immesurable…
….l’altre dia veia més clar que la LLUM, la portem nosaltres a dintre .
…l’altre dia sentia un altre cop la “importància” de caminar, d'absorbir aquells llocs on els nostres ancestres han viscut. Aquella connexió.…
….l’altre dia, moltes generacions en el mateix sostre que mai falta; eren una altra evidència, d’un altre problema que la majoria cubana reclama
…l’altre dia, amb la cartilla de racionament, anàvem a buscar els aliments bàsics que el govern proporciona. Les botigues, l’”ambient” eren molt autèntics i et feien diferenciar entre la realitat i el món turístic que està fragmentant el país amb l’entrada de la divisa fa uns anys. Decisió en contra de la ideologia del “Comandante Jefe” : Fidel….
…l’altre dia el ballarí principal de la companyia “Danza del Alma” en un trajecte de tren, no parava de riures de la infraestructura del seu país. M’explicava les activitats diàries de Santa Clara i deia: “Ya ves, aquí nos divertimos con poco…”
….l’altre dia mirava la plaça lluminosa que era present en la nostra “separació“. Veia com poc a poc es submergien dins la Vida, dins la multitud…, les persones que m’havien fet conèixer una mica més la profunditat i humilitat de Cuba… el Camí segueix i les emocions no paren mai.… un “gust” , un plaer ...
….l’altre dia veia que per “tenir un criteri fiable” s’ha de viure, experimentar….
….l’altre dia em recordaven que la salut i l’educació son gratuïtes en aquest país…
…l’altre dia els països del ALBA, passaven per l’Havana, amb tres estils ben diferents de “discurs” … el de l’Evo, el Chavez i el Raül,….sempre amb un to alt contra “el imperio” (Estats Units) en les seves paraules.…
….l’altre dia tornava a sentar-me al lloc on he begut el millor cafè de Cuba a Cienfuegos per més de tres hores, i la gent anava passant per la “meva” taula i xerrar i xerrar. Una altra manera de viatjar “sense moure´s”….
….l’altre dia tornava a veure aquell riure fals que una noia jove cubana feia a aquell “passat d'edat” europeu en un intercanvi “d’objectius” que no fluïa ni després de 3 cerveses…
…l’altre dia em tornava a passar a pocs centímetres de la càmera, aquella pilota dura que tiren amb força aquells nens que volen ser com els seus ídols nacionals del beisbol, consolidant-lo com a esport nacional, juntament amb l’atletisme i els escacs.… al 92 de Barcelona van ser medalla d’or de la “pilota dura” en aquella famosa final contra Taiwan.…
….l’altre dia parlava amb un esportista cubà de la gesta que el saltador d’alçada cubà Javier Sotomayor va fer al 1991 sobre 2.43 metres i al 1993 sobre 2.45 metres en aquell estadi de Salamanca que algun dia vaig visitar per qüestions universitàries. Aquells salts per sobre d’una cabina de telèfons antiga als que ningú s’apropa en l’actualitat. Època en la que Cuba i Rússia tenien una forta connexió, ell va deixar anar al aire…
...l’altre dia vaig decidir passar el dia de Nadal amb una padrina que a l’acte de celebració del dia dels educadors a l’escola, em deia: “…mira aquests nens, son purs, sempre diuen la Veritat”….
….l’altre dia l’aigua de la baia de Cienfuegos, ressonava mentre pensava en la projecció que en aquells moments del dia de Nadal el Tiet-Jordi cada any ens regala. La “mirada al sol” se’m fixava. I només girant-me una perpendicularitat, veia artistes cubans que amb el seu espectacle “d’humor” feien aixecar a la gent de les cadires i fer baixar encara d’una manera més exagerada les copes de ron….
…l’altre dia una bucanero i una cristal baixaven una darrera de l’altra respectant els límits de l’alcohol que el cos demanava. L'anglès fluïa... I el vocabulari “s’ampliava”…
…l’altre dia recordava els kilòmetres amb el Topaz i el Jaume i els kilòmetres amb el Chrysler amb el Toni i la Ika…
….l’altre dia una cançó ressonava: “…dicen que la soledad no es consegera, però es la unica que nos ensenya”…
…l’altre dia mirava a l'horitzó i només veia “una llum” que volia ensenyar-me alguna cosa. Al aixecar-me “per apropar-m’hi”, va desaparèixer.….
….l’altre dia la veu de la mare m’emplenava d’energia i em recordava que costa rica s’apropa…
…l’altre dia sentia que quan algú “regira” dins les meves col·leccions de fotografia,… entra en la “meva intimitat”.
….l’altre dia, m’acomiadava de “la petita família” que es crea en aquells llocs que justament estàs 4 o 5 dies. Aquell arriba a la següent parada, on tot torna a ser “nou” i la “família” està per formar-se….
…l’altre dia els somnis em tornaven apropa a “la realitat” catalana on amb cares conegudes compartíem aquell “temps” infinit del somiar….
…l’altre dia veia com no tenia cap intenció d’anar a Varadero i hores després convivia amb joves catalans….
…l’altre dia em mesclava dins de grans multituds cubanes, en un varadero “llunya de turistes”, amb un regeeton que portava el ritme del país, davant dels ídols del moment: “Gente de zona”. El groc lluïa… com ja ens té acostumats En Contador…
….l’altre dia parlàvem de la “imatge estereotipada” dins una realitat ben diferent….
….l’altre dia la pluja d’estels, em recordava aquella visita al refugi del pla de la font, durant tan profunda travessa pirinenca.…
…l’altre dia veia que a la bicicleta encara l’hi falten uns mesos per “aparèixer”…
…l’altre dia sentia que “la intensitat” del dia a dia era subtil en molts moments;… passaven els dies i “allò” agafava “una altra dimensió”….
…l’altre dia la noticia de les “llàgrimes del Pep” arribava a un racó “perdut” on el barça també era noticia…
….l’altre dia experimentava com les energies amb la mateixa vibració “coincideixen” en el moment més inesperat…
….l’altre dia em mirava i “feia” 15 dies que portava els mateixos pantalons…(brut..!!??)…
….l’altre dia l’atleta Cubà Juantorena era el meu ídol, únic guanyador de la prova de 400 i 800 metres en una olimpíada. Mèxic 72. Explicava com el seu entrenador l’entrenava sense que ell ho sàpigues per una prova que no havia fet mai, la de 800. Una de les sorpreses mes sonades de l ’olimpisme….
….l’altre dia un seien buit “m’esperava” al bus cap a l’havana. La “mateixa buidor “ era allí per ser emplenada. 15 hores després el “vas” sobreeixia….
…l’altre dia em donava comte que aquí a Cuba, m’he “trobat” sovint amb el “Jordi” que “jo” conec….
….l’altre dia em donava comte de la meva diferència sobre el “viatjar” i “turisme”. La primera et fa està més a prop de la població, de la cultura, endinsar-te a la vida d’ allí amb més profunditat, amb els mateixos menjars, mateixos transports… i algunes “incomoditats” o comoditats amb les que ells viuen. “Viatjar” dona una sensació d’un temps més llarg, obra “un buit” per una auto reflexió i “auto operació personal”. Viatjar és un moviment on la improvisació és present.….. “Turisme”, clar que lògicament en alguns moments inclou temes parlats anteriorment, però ho veig més a prop d’un fet més tancat, amb més luxe, el qual et fa està més lluny o com en una bombolla respecte lo que passa en aquell indret. Turisme és com un oci més limitat en el temps on moltes activitats ja estan predeterminades i massa cops son fruit de l’artificialitat. Si m’hagués de quedar amb una, ho tindria clar…
….l’altre dia veia com els bombers “tancaven el grifo”…, un pas més per una “immersió” més profunda….
….l’altre dia, un “Cadilac” de 50 anys ens creuava l’havana per menys d’un euro, veien com els llargs cabells jugaven en un aire molt càlid ….
….l’altre dia un taxista oficial de “cubataxi”, com no… taxis del govern! …premia un botó i tots els controls elèctrics dels kilòmetres i velocitat s’apagaven. Un altre “invent” per a poder-se guanyar un mica millor la vida i com ell deia….”senzillamente para poder dar de comer a la familia….”
…l’altre dia, un massatge als peus em tornava a connectar amb aquella part que em transporta “al món de la sensibilitat” i que va fer, que al tornar a obrir els ulls “tot” hagués agafat una mica més de “color”…
….l’altre dia “no tenia ganes de no-fer-res” i “així ho faig fer”…
….ahir s’acabava el sentí d’aquest poble que cada cop i de manera més oberta demana, una revolució en consonància amb l'època que “corre”….
…ahir les energies caminaven cap un altre destí.….adéu Cuba!
….ahir veia que aquests 25 dies aquí havien estat quotidians, agradables i amb molta comunicació. Bastant lluny de la imatge de Cuba que jo tenia abans de sortir de casa.
…avui puc dir que Cuba m’ha emocionat; no m’ha deixat indiferent, però que no és “l’espai idíl·lic” on tot és perfecte. Precisament en aquesta “imperfecció”, no lògica i la seva gent és on CUBA VIU!!!
….avui m’adono que ja porto més d’un mes en la meva soledat i que com “més m’allunyo de tot”,… “més m’apropo a Mi”….
….avui m’apropo a la porta del Poc-na, “la meva casa al carib” a la “isla mujeres” a prop de cancun. Entro i veig que no hi ha el Jaume, ni el Valentino, ni la rachel, ni el Marco, ni la Samer,… noto que l’energia allí ha canviat, de la mateixa manera que sento que també ho ha fet la meva….
…avui , caminava cap a dins el mar del carib, l’aigua era calenta, després de 300 metres veia com la cintura encara no era coberta i em recordava que aquest fi d’any serà en un clima diferent. Possiblement un bany nocturn canviarà aquella llar de foc que tan m’apropa casa.
….avui vec que Cuba, “enganxa”, encara que en aquells moments no en siguis el 100 % conscient…
….avui mirant les fotos d’aquests últims dies a Cuba, m’adono que en alguns moments m’agradaria “parar el temps” en aquest món impermanent per reviure aquelles situacions que ara em fiquen melancòlic i on senzillament “no hi havia temps”….
…avui vec que un altre any comença, un 2010 que estaré “fora de casa”; això m’emociona i m’emplena d’una energia que fa que els ulls humits encara recordin que aquells canals oberts el dia 9-9-9 quan em dirigia a Nova York, encara estan en “total obertura” davant la segona lluna plena d’aquest desembre que ara es presenta amb una tonalitat rosa….…
….avui sento que estic viu!!!!
….avui parlaria molta estona més, però crec que és moment de viure el 2010, a tots i totes que ens comuniquem o no, d’una manera o altra. Que el disfruteu com un dels majors regals que “Algú” ens ha proporcionat…. Que la Llum ens acompanyi…
...J.
