…ja desde terres cubanes.., des d’aquesta havana que sembla “un museu a l’aire lliure”..;..que sembla una ciutat que en alguns moments estigui apunt de caure, pero al mateix temps els carrers tenen una vida i uns colors increíbles,… un lloc que no et deixa indiferent, un país que des del moment que hi aterres el sents molt fort…
…ja ha terres catalanes, sento agrair-te aquestes dos llunes que em compartit. . Han passat ràpid però no han estat buides d’experiencies. Problem
es a resoldre, situacions canalitzades…. Aquella Love party que ens donava la benvinguda a san francisco sense saber si “allò” era veritat!! Alcatraz i el Golden Gate ens deien que el sud era el nostre destí. Los Angeles , la Kineret i els rascacels que poc tenien a veure amb els mercats de Guatemala. Tijuana, màxim dos hores i la població de les farmacias. 34 hores alegres dins un bus pel nord de mexic. Ruines, mariatxis, italians, italianes, canons, dit amb bloqueig energetic i les mans del reiki ens feien salta fins el carrosat del magnific topaz. 19 anys no li eren problema per portar-nos per mes de 4000 kilometres! Gràcies per conduir en tot aquest trajecte ple de topes, montículos i carreteres enrevesades. El pacific donava la benvinguda amb fortes ones, discoteques nudistes i hamburgueses de peix. Tot per atraure el turisme! Zipolite! Colors, colors, i més colors indicaven la nostra entrada a Guatemala. Tranquila, barata, lluminosa, variada,.. El llac atitlan, brut com mai n’havia estat….com canvia! …com actua “la humanitat”..! Antigua, colonial, qui son els colons?.... Livington, negre i caribeny! I arriben els mayes un altre cop, la selva de tikal que guanya el “concurs”… Belice, i una ciutat que no cal par
ai, pero es el nostre centre d’operacions! Vida submarina rica plena de residuos estomacals per marcar un dia de simultaneitats al mitg del carib. Tulum, playa i el Topaz es despedeix! El Barça a la lliga i la Champion… Ibrainovich! I a mi m’interesa el futbol! Las mujeres de l ‘illa o la isla mujeres ens despedeixen…. Sincerament, ha sigut un plaer! …Moltissimes Gràcies!
Des d'un petit racó del Pirineu, Txell
Realment, he llegit un Jordi desconegut, commogut, emocionat, sensible, proper, empàtic, crític... lliure!
Tinc una amiga que va estar molts anys a Cuba, i molt compromesa amb "la Revolución", Fins al punt que va desenvolupar algun càrrec de confiança al Ministeri d'Educació. Va haver de marxar... i ho va fer plorant... d'impotència, de dolor, per les cubanes i pels cubans... aquests que tan bé descrius en les teves paraules, aquests dels qui vas estar ben aprop. Ella els va estimar molt; va estimar molt el país; va estimar molt l'utopia d'un govern del poble per al poble, i amb el poble!
Malgrat que no entengui el català massa bé, li imprimiré i deixaré que el llegeixi. De ben segur que tornarà a plorar, com fa sempre que es recorda de la que ella en diu "mi tierra" (a pesar de que és nascuda a Argentina) perquè el seu fill és nascut a Cuba.
No dubtis que me les tornaré a llegir. T'animo a que de tant en tant ens regalis perles com aquestes: no ens les escatimis, siusplau!!!
Gràcies per ser com ets! Una ABRAÇADA BEN FORTA!!! (amb majúscules) Xavi